Tosal d'Horta ó muntanya de Santa Barbara

Tosal d'Horta ó muntanya de Santa Barbara

Heu aqui una gran petita muntanya oblidada on temps enrrera cuan l'escalada era d'unaltra manera mes romantica i era visitada per muntanyencs encara mes romantics si cal.
de fet a la primera guia d'escalada dels ports  que van treure el Luichy i el Xavier Buxó (1996) ja sortien les resenyes, pero no estanben molt be contrastades i avegades equivocades per lo que aconsello no fer molt cas d'ella.
Aquest Estiu la vaig visitar, no m'avia donat de lo bonica que era fins que no mi vaig endisa dins de les seves entranyes, sabia que molt temps enrrera era sovint visitada per escaladors barcelonins, de fet van ser ells els primer que van descubrir aquestes agulles i parets. les primeres escalades daten de 1962 asi ho demostren algunes resenyes (poques) que buscan buscan he trobat gracies a amics com el "Nando" (Ferran Blanch) company d'escalada del nostre estimat i malograt amic Sebastià Colomé que acompanyat amb unaltre mite el "Guti" Gabriel Gutierrez i algun mes de la nostra entitat com el Toni Paz, el Joan Muria, el Ruperes i algu mes que no he arribat a coneixer. en aquestes parets van fer els seus primer pinitos d'escalades acrobatiques i diaboliques alla per ells anys 70. en aquel temps van repetir o millor dit van fer les segones repeticion de quasi totes les vies que trobaven. va ser una manera molt rudimentaria de pendre contacte amb la vertical.
El perque l'escalada d'aquest lloc no ha evolucionat no mes te una rao. la qualitat de la roca no es precisament una maravella, de tots els tipus de conglomerat, pot ser sigui el mes inadecuat per escalar dignament.
Pero us puc dir que en cuant a lloc es idilic d'una bellesa inusual i sobre tot a l'Estiu, hombra tot el dia, degut a la seva orientacio NordOest, en cuant a l'alçada tenim de 20 fins a un centenar de metres i del equipament. que us diria, no arcaic, burils sense xapes on a prou feina entra una xapa recuperable, algun pito que mes val pasar d'el, tan sol una via te unes xapes "dignes" la via Aries a l'agulla del Robí oberta per escaladors locals de Horta i d'una dificultat considerable 6c+ de l'epoca.

una resenya de la zona que encara falta contrastar
Asi que despres de fer un reconeixement de la zona vaig anar a probar que tal era la roca del lloc i amb el meu company Jaume Robles ens vem endisar per una sinuosa ximeneia a la roca de Sant Salvador i quina va ser la nostra sospresa cuan vem trobar un spit al mig de la canal, ¡¡guau!! i despres dos mes fins que en una repisa troben una xapa de lo mes moderna de acer inox amb anella amb un troquel de la UEC, dios, aixo deu ser del amic Tiron, mes tard mu van confirmar. vem continuar fins al cim com debien fer els meus companys anys enrrera. es una escalada per coleccionistes, no mes ho puc dir aixo.

la ximeneia del trabuc per on entra la via del Sant

la via del Sant i sortida original

amb aquesta posta de sol desde la cova de Sant Salvador us dic fins la proxima

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La guineu al nostre territori

Els teixons del nostre territori

Seguint les rastres de la guineu...