La guineu al nostre territori

D'entre tots els animals que habiten a Catalunya, n'hi ha un que destaca per la seva bellesa, astúcia i gran adaptabilitat. Estem parlant de la guineu (Vulpes vulpes), també coneguda com a rabosa o guilla.

Guineu vermella

Hi ha diferents espècies de guineus distribuïdes per tot el món, concretament 25. Nosaltres ens centrarem en la guineu roja, que es la que podrem veure a la península Ibèrica. Molt probablement l'haurem vist durant les nostres excursions o conduint amb el cotxe durant les hores de la matinada i el capvespre. Tot i que és un animal nocturn, també es mostra a plena llum del dia, sobretot durant la temporada de cria, ja que ha d'aconseguir molt més aliment per a la seva descendència.

La guineu té la mida d'un gos mitjà, pesant de 3,6 a 7,6 kg i amb una longitud de 46-90 cm més uns 55 cm de cua. Presenta un pelatge molt espès, sobretot a l'hivern, i amb una coloració rogenca amb la punta de la cua generalment blanca. En alguns casos poc freqüents, es poden apreciar exemplars amb variacions de color. Els més destacables son els melànics o carboners, que presenten una coloració de gris a negre i els "creuats" que mostren una línia negra sobre les espatlles i una altra al llarg de la columna, formant una creu.

Si ens fixem, podrem apreciar que les pupil·les dels ulls de les guineus no són esfèriques com en els gossos o els llops, sinó que les tenen en forma el·líptica, com els gats. Aquesta peculiaritat indica els seus hàbits nocturns, ja que d'aquesta manera pot captar molta més llum a les hores de fosca.

Guineu carbonera

La guineu, és un animal omnívor i per tant la seva alimentació és molt àmplia, des de cucs de terra, cargols, insectes, ous, ocells, micromamífers, conills, cries de cabirol, carronya i una gran varietat de fruits i llavors. L'obtenció d'aquests aliments canvia segons l'època de l'any i dels recursos del seu territori, basant la seva alimentació en insectes, rèptils i micromamífers a l'estiu, i en fruits i llavors a la tardor. Actualment, els abocadors constitueixen una font d'aliment fàcil per a moltes espècies, essent una d'elles la guineu. Per obtenir l'energia necessària ha desenvolupat unes tècniques de caça especialitzades per a cada ocasió, que descriurem a continuació.

• Cucs/larves: utilitza la seva oïda per a localitzar el soroll quasi imperceptible que provoquen les quetes del cuc de terra o el moviment de les larves. Quan detecta el lloc exacte, introdueix el morro entre les fulles o grata la terra per a extreure'n la presa.
• Micromamífers: usant un altre cop la seva increïble oïda, localitza la seva presa entre els matolls, però un cop detectada, s'atura i amb un salt precís, captura la seva víctima d'una queixalada.
• Peixos: a l'estiu, sobretot en èpoques de sequera, quan molts rius del mediterrani s'assequen i deixen atrapats alguns peixos en basses poc profundes, les guineus entren a l'aigua saltant i xipollejant, per acorralar el peix i capturar-lo.

La guineu utilitza caus que construeix ella mateixa o engrandeix caus d'altres espècies, com  els teixons o els conills. S'han arribat a localitzar teixoneres en les que ambdues espècies convivien sense conflicte. Aquests caus són usats per a donar a llum i mantenir les seves cries protegides de possibles perills. Una peculiaritat que distingeix a la guineu és que utilitza diferents caus, siguin per canviar-se en cas que un depredador els descobreixi o per utilitzar-los com a rebost, emmagatzemant aliment. Al mateix temps, també amaga les restes del menjar sobrant en forats, per evitar que altres carronyaires li puguin robar. Després marca amb unes glàndules oloroses la ubicació per a poder localitzar-la quan la necessiti.

Un atribut que destaca en aquesta espècie i que ha fet es pogués estendre per tot el planeta, es la gran adaptabilitat que presenta. Tot i que molts de nosaltres li atribuïm un ambient boscós, la realitat es que pot viure sense problema en qualsevol indret, des de la tundra àrtica, als deserts o, fins i tot, a zones urbanes (a la ciutat de Londres hi ha censats fins a 10.000 exemplars!).

A les terres de l'Ebre es troba per tot arreu, incloent-hi el Delta de l'Ebre, on aprofita la gran població d'aus per a sobreviure, encara que no hi hagi aigua dolça suficient. La seva estratègia en aquestes zones es basa en extreure tots els nutrients i líquids que necessiti de la sang de les seves preses.

En definitiva, la guineu és un animal magnífic amb unes característiques úniques que ha aconseguit un lloc a l'imaginari popular, estan present a molts refranys, contes o fàbules i depèn de nosaltres el fet de veure'l com un enemic o com el que realment és: un animal que lluita per a sobreviure en un món on la pèrdua d'habitat i l'antropització guanyen terreny dia a dia.