Seguint les rastres de la guineu...

Som moltes les persones a qui ens agrada la naturalesa i la fauna del nostre territori. La sensació de poder contemplar un animal en estat salvatge, encara que sigui per un instant, ens omple d'emoció. Ara bé, aquestes topades fortuïtes son molt improbables o gairebé impossibles. Així i tot, podem trobar una gran varietat d'indicis de la seva presencia.
El rastreig ha sigut sempre una habilitat humana molt important per assegurar la nostra supervivència. Actualment, encara que adormida, aquesta capacitat continua latent al nostre interior.

Per tal de despertar el nostre instint, explicarem de manera senzilla com interpretar els diferents registres que ens podem trobar en les nostres excursions. Per començar, el primer protagonista serà la guineu, animal del qual ja vam explicar la seva biologia en un post anterior.

Diferencia entre gos (esquerra) i guineu (dreta)
Petjades
La guineu és un animal digitígrad que presenta 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, tot i que a la petjada només es registren quatre dits, degut que el cinquè està en una posició massa elevada. Consta de quatre coixinets digitals i un coixinet plantar, amb unes ungles llargues, estretes i punxegudes. El dimensió sobre un substrat que no deformi el rastre es aproximadament de 5,5 cm de longitud i 4,5 d'amplada.


A diferència de les petjades de gos, que tenen un aspecte arrodonit amb ungles romes, les de guineu solen ser més ovalades, amb ungles fines i poden marcar pèl a la zona interdigital. Una característica que les diferencia, és que si imaginem una línia entre els dos dits exteriors, en la guineu no tallarà els dits interiors.
El patró de pas d'ambdós animals, també es força diferent. Si analitzem el patró d'un gos, veurem que es molt caòtic, que es mou d'un lloc a l'altre, mentre que la guineu, veurem una direcció ben definida.

Petjada gos (esquerra) i petjada guineu (dreta)



Excrements
La guineu te el costum de fer les seves deposicions en llocs elevats i visibles, com per exemple matolls, pedres o a la vora del camí. Cal dir que els excrements no són mai iguals i que la seva composició pot variar per l'aliment, l'estat de salut o el temps que faci que l'hagi dipositat. Per norma general son allargats, cilindrics amb un extrem arrodonit i l'altre acabat en punta. No solen passar dels 10 cm de longitud i 2 cm d'amplada. Si l'animal a consumit molts ossos, els excrements tindran una coloració blanquinosa, en canvi si ha menjat fruits o llavors com els del roser silvestre (Rosa canina) quedaran tenyits d'una tonalitat vermellosa.

Ànec blanc mort per una guineu

Altres indicis
Les petjades i els excrements son els rastres més característics que podem trobar, però n'hi ha d'altres, que tot i ser més subtils, també ens poden aportar una gran informació. Aquest poden ser restes de pèl enganxat en tanques o arbres o les restes d'un animal parcialment devorat. Al delta de l'Ebre si trobem una au decapitada amb únicament les ales intactes, molt probablement hagi estat una guineu. Una última curiositat es, que en algunes ocasions, podem sentir una forta olor acre fàcilment reconeixible, això pot indicar que una guineu a passat per allí o bé, que ha marcat el territori en aquella zona.

Ruben Haro






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els teixons del nostre territori

Imatge
A Catalunya existeixen diferents espècies de mesocarnívors, que són aquells animals que basen la seva dieta en un 50-70% de carn, complementant-la amb invertebrats, fruits, baies, etc.  Una de les famílies més representatives és la dels mustèlids, essent alguns dels integrants d'aquesta família la fagina, el turó, la fura o la llúdriga. El protagonista d'aquesta entrada és el mustèlid més gran de la península i un autèntic tot-terreny de la natura: el teixó.   El teixó té una longitud de 58-75 cm i una altura de 30 cm, amb un pes aproximat de 5-10 kg. De complexió pesada i amb potes curtes i fortes que disposen d'unes ungles molt llargues, fet que denota els seus hàbits excavadors. El seu espès pelatge és de color gris al llom i negre en la part ventral, mentre que la cara és blanca amb dues bandes negres que li cobreixen els ulls.    El seu hàbitat és molt variat: pot ocupar des de fagedes a zones semi desèrtiques, però normalment prefereix els paisatg
Més informació

La guineu al nostre territori

Imatge
D'entre tots els animals que habiten a Catalunya, n'hi ha un que destaca per la seva bellesa, astúcia i gran adaptabilitat. Estem parlant de la guineu ( Vulpes vulpes ), també coneguda com a rabosa o guilla. Guineu vermella Hi ha diferents espècies de guineus distribuïdes per tot el món, concretament 25. Nosaltres ens centrarem en la guineu roja, que  es  la que podrem veure a la península Ibèrica. Molt probablement l'haurem vist durant les nostres excursions o conduint amb el cotxe durant les hores de la matinada i el capvespre. Tot i que és un animal nocturn, també es mostra a plena llum del dia, sobretot durant la temporada de cria, ja que ha d'aconseguir molt més aliment per a la seva descendència. La guineu  té  la mida d'un gos mitjà, pesant de 3,6 a 7,6 kg i amb una longitud de 46-90 cm més uns 55 cm de cua. Presenta un pelatge molt espès, sobretot a l'hivern, i amb una coloració rogenca amb la punta de la cua generalment blanca.
Més informació