Els teixons del nostre territori

A Catalunya existeixen diferents espècies de mesocarnívors, que són aquells animals que basen la seva dieta en un 50-70% de carn, complementant-la amb invertebrats, fruits, baies, etc. Una de les famílies més representatives és la dels mustèlids, essent alguns dels integrants d'aquesta família la fagina, el turó, la fura o la llúdriga. El protagonista d'aquesta entrada és el mustèlid més gran de la península i un autèntic tot-terreny de la natura: el teixó.

 

El teixó té una longitud de 58-75 cm i una altura de 30 cm, amb un pes aproximat de 5-10 kg. De complexió pesada i amb potes curtes i fortes que disposen d'unes ungles molt llargues, fet que denota els seus hàbits excavadors. El seu espès pelatge és de color gris al llom i negre en la part ventral, mentre que la cara és blanca amb dues bandes negres que li cobreixen els ulls.

  

El seu hàbitat és molt variat: pot ocupar des de fagedes a zones semi desèrtiques, però normalment prefereix els paisatges amb boscos caducifolis en zones humides de muntanya. A les Terres de l'Ebre el podem trobar sobretot al Parc Natural dels Ports, tot i que la seva presència està molt estesa, arribant fins i tot a la Punta de la Banya, al Delta de l'Ebre. És un animal totalment nocturn, sortint a hores crepusculars només en aquells indrets on no és molestat. Les seves àrees de campeix a la península Ibèrica són d'unes 30-50 ha en zones riques en recursos i de 150 ha en aquelles on els recursos són més aviat escassos. Acostumen a conviure diferents exemplars en un mateix territori, en grups socials que poden ocupar la mateixa teixonera (caus excavats a terra amb vàries cambres de gestació i diferents boques d'entrada), així i tot a l'hora d'alimentar-se ho solen fer en solitari.

 

Teixonera

El cicle reproductor del teixó s'inicia entre desembre i gener amb el zel, fet que permet a l'animal parir entre febrer i març quan ja ha finalitzat l'hivern, incrementant d'aquesta manera les probabilitats de supervivència de la ventrada. Formada per 1-5 cadells de tonalitat rosada i amb un pelatge sedós, les cries romandran baix terra les primeres 10 setmanes de vida, alimentant-se de la nutritiva llet de la seva progenitora. Passats 12 mesos, els mascles arriben a la seva maduresa sexual, mentre que les femelles ho fan entre el primer i segon any de vida.

El teixó és una espècie versàtil i molt adaptable, essent molt comú al nostre territori. Tot i que es tracta d'un animal molt resistent, no és invulnerable a l'implacable avanç humà. La fragmentació de l'hàbitat, el control no selectiu de depredadors o els atropellaments, son algunes de les causes de mortalitat més grans que afecten aquest mustèlid.

Per aquests fets és tan important crear consciència per respectar els nostres paratges naturals, ja que requereixen tota la nostra atenció per a conservar i protegir tots aquells racons que gaudim quan sortim a la natura, això si, sense oblidar que som els invitats a la llar de la nostra fauna.

Ruben Haro