La Serra del Montsià
La Serra del
Montsià és un conjunt muntanyós, paral·lel al litoral mediterrani, situat al
sud de les Terres de l'Ebre. La Serra del Montsià és un punt de referència
geogràfic i privilegiat mirador de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix
Maestrat i Ports, i com no, del Delta de l'Ebre. La Serra també està
inclosadins el Pla d'Espais d'Interés Natural de Catalunya.
Geogràficament s'estén
al mateix litoral des del riu Ebre (al nord) fins al riu Sénia (al sud). Forma
part de la serralada Litoral Catalana amb una longitud total de 12km
aproximadament i una amplada de 5km. Presenta una abrupta orografia amb
espadats, cingles i barrancs que li confereixen forts desnivells.
El seu punt més
alt és la Torreta del Montsià (764m), al centre de la serralada. Tot i així, el
punt més emblemàtic és la Foradada (650m), situada al nord de la Torreta, s'aixeca
com una finestra sobre Sant Carles de la Ràpita i la Badia dels Alfacs, magnífic
mirador natural sobre el Delta de l'Ebre.
La Foradada
El massís del
Montsià és un bloc limitat per falles aixecat respecte a la plana costanera i
la cubeta d'Ulldecona. Es va formar fa 25 milions d'anys. Són muntanyes de
tipus calcari amb molts d'avencs i coves.
Aquest espai
natural vora el litoral es manté poc alterat. Actualment l'excursionisme, la
cacera, l'escalada i la BTT són les úniques activitats permeses dins el Pla
d'Espais d'Interès Natural del Montsià.
La vegetació que
es pot trobar és típica mediterrània, entre arbustos, carrasques, margalló,
pinedes, màquies i garrigues, romer o argelagues. També es pot trobar alguna
alzina, tot i que són les restes d'un ecosistema abans dominant a la serra, ara
escàs degut a l'explotació forestal, la pastura, l'agricultura i els incendis.
A la Serra també hi trobem camps de conreus amb oliveres, ametlles, vinya i
garrofers.
En quan a la
fauna, trobem l'hàbitat de la serpeta cega, serp de ferradura, el dragó rosat,
sarganter petit i la tortuga mediterrània que estava extinta i s'ha
reintroduït. Habita l'eriçó, la llebre, el conill, el falcó pelegrí.
La orografia de
la Serra fa que hi hagi accidents orogràfics importants per a la vida de la
fauna del territori, com ara els cingles, importants per a la nidificació de
les aus com l'àguila cuabarrada, falcó o el duc. Les tarteres, ideals per als
rèptils, llangardaix o escorpí. Coves i balmes, la humitat i la foscor són
importants per a insectes i aràcnids. En ambients aquàtics, llocs on raja
l'aigua o s'acumula, serveixen d'abeuradors de tots els animals i com a punt de
reproducció imprescindible per a amfibis, tritons i invertebrats.
Llangardaix