La Serra del Montsià

La Serra del Montsià és un conjunt muntanyós, paral·lel al litoral mediterrani, situat al sud de les Terres de l'Ebre. La Serra del Montsià és un punt de referència geogràfic i privilegiat mirador de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports, i com no, del Delta de l'Ebre. La Serra també està inclosadins el Pla d'Espais d'Interés Natural de Catalunya.



Geogràficament s'estén al mateix litoral des del riu Ebre (al nord) fins al riu Sénia (al sud). Forma part de la serralada Litoral Catalana amb una longitud total de 12km aproximadament i una amplada de 5km. Presenta una abrupta orografia amb espadats, cingles i barrancs que li confereixen forts desnivells.

El seu punt més alt és la Torreta del Montsià (764m), al centre de la serralada. Tot i així, el punt més emblemàtic és la Foradada (650m), situada al nord de la Torreta, s'aixeca com una finestra sobre Sant Carles de la Ràpita i la Badia dels Alfacs, magnífic mirador natural sobre el Delta de l'Ebre.

La Foradada
El massís del Montsià és un bloc limitat per falles aixecat respecte a la plana costanera i la cubeta d'Ulldecona. Es va formar fa 25 milions d'anys. Són muntanyes de tipus calcari amb molts d'avencs i coves.
Aquest espai natural vora el litoral es manté poc alterat. Actualment l'excursionisme, la cacera, l'escalada i la BTT són les úniques activitats permeses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural del Montsià.

La vegetació que es pot trobar és típica mediterrània, entre arbustos, carrasques, margalló, pinedes, màquies i garrigues, romer o argelagues. També es pot trobar alguna alzina, tot i que són les restes d'un ecosistema abans dominant a la serra, ara escàs degut a l'explotació forestal, la pastura, l'agricultura i els incendis. A la Serra també hi trobem camps de conreus amb oliveres, ametlles, vinya i garrofers.

En quan a la fauna, trobem l'hàbitat de la serpeta cega, serp de ferradura, el dragó rosat, sarganter petit i la tortuga mediterrània que estava extinta i s'ha reintroduït. Habita l'eriçó, la llebre, el conill, el falcó pelegrí.

La orografia de la Serra fa que hi hagi accidents orogràfics importants per a la vida de la fauna del territori, com ara els cingles, importants per a la nidificació de les aus com l'àguila cuabarrada, falcó o el duc. Les tarteres, ideals per als rèptils, llangardaix o escorpí. Coves i balmes, la humitat i la foscor són importants per a insectes i aràcnids. En ambients aquàtics, llocs on raja l'aigua o s'acumula, serveixen d'abeuradors de tots els animals i com a punt de reproducció imprescindible per a amfibis, tritons i invertebrats.

Llangardaix

Entrades populars d'aquest blog

La guineu al nostre territori

Els teixons del nostre territori

Seguint les rastres de la guineu...