18.1307.1. Aube de la descàrrega

Dades d'interès

 © Rafel Balada

A principis de la dècada dels 80 la CHE va tallar molts arbres de la riba del tram baix del riu Ebre. A tota la zona de la Descàrrega (Amposta), l'any 1984, van tallar una gran quantitat d'àlbers de grans dimensions, i quan alguns veïns van vore que estaven tallant l'Aube de la Descàrrega, es va produïr una mobilització de la població: veïns, escolars i mestres,...van envoltar l'àube, al qual ja li havien tallat la part del tronc que donava al riu i que era la més espectacular. Els responsables de l'actuació van dir que els tècnics havien estudiat els punts on una riuada podia erosionar la riba del riu i havien marcat els punts que s'havien de tallar; se'ls va mostrar que això s'havia fet des d'un despatx sense conèixer el terreny, perquè la vora del riu era un mur de fusta, per les arrels que l'aubereda havia creat al llarg de molts anys i que era la millor defensa contra les riuades i cap d'elles l'havia afectat mai. Al final, veient que cada vegada anava acudint més gent, i que l'ajuntament també s'havia implicat, van optar per plegar trastes i marxar.

Per  assegurar que es respectaria a l'àlber es van fer contactes amb la Generalitat de Catalunya, i concretament amb els responsables dels arbres monumentals, que van vindre a vore'l i el 2 de març de 1990 el DOGC publicava la seva declaració com a arbre monumental: va ser el primer àlber monumental que es va declarar a Catalunya i, encara avui (2016), no n'hi ha cap altre de declarat al nostre país.

 © Rafel Balada

Desgraciadament la gran branca que havien tallat va deixar l'aube molt desequilibrat per a compensar les fortes ventades de dalt que tenim, i el 24 de gener del 2009, el cicló Klaus, que va fer grans destrosses arreu, el va tombar.

L'arbre havia estat abatut però no va morir: les arrels van treure una infinitat de rebrots i per tot arreu, on li anaven les arrels, s'ha fet un bosc espès d'àlbers. És una característica de molts arbres de ribera: en cas de que una riuada els tombe, les arrels rebroten i fan una malla que continua protegint, encara més, el sòl de l'erosió,com es comentava a la fitxa generals dels àlbers, o aubes, com diem per la Ribera.

Els arbres de ribera, per altra part, són arbres de creixement molt ràpid i, pels anys, a la zona, tornarà a hi haure un altre aube monumental, encara que el tronc hagi mort, ha quedat constància de que continua viu, i el seu tronc, que van redreçar, i els rebrots vius que l'envolten,  són un bonic testimoni  d'una gesta, i una lliçó més, que ens dona la naturalesa: és important conservar les rails i saber rebrotar tantes vegades com calgue, superar les dificultats i les entropessades, per a defensar la Vida.

Llàstima que una zona tan bonica i emblemàtica d'Amposta estigue tan deixada.

 © Rafel Balada

Rafel Balada