Introducció als Arbres d'interès
© Gubiana dels Ports |
Els arbres
constitueixen una de les més grans manifestacions de la Vida. Els humans els
hem associat a diferents valors de la nostra existència, i sovint, als boscos,
els hem donat simbolismes culturals, màgics o religiosos. Avui els boscos
madurs són el reflex del grau de riquesa, de cultura, i de respecte per la
natura d'una societat, i els exemplars monumentals demostren la seva capacitat
de respecte pel seu patrimoni natural, i fer-lo perviure per sobre de diferents
generacions humanes. Fa milers d'anys, els nostres avantpassats ja respectaven
indrets que consideraven sagrats, i eren intocables, més recentment, quan els
europeus van arribar a Amèrica del Nord i van vore els boscos de sequoies, i
altres meravelles que tenien aquelles terres, van crear els parcs nacionals:
per a que les futures generacions puguessen continuar admirant-les, com ells ho
podien fer en aquells moments. Avui, milions de persones de tot el nostre
planeta es desplacen per vore-les, i constitueixen una de les principals fonts
del turisme mundial.
Per altra part,
l'excursionisme català sempre s'ha caracteritzat pel seu afany de coneixement
del medi, i pel seu respecte cap al patrimoni natural i cultural del nostre
país.
Enllaçant en les
línies anteriors, des de l'Agrupació Excursionista d'Amposta, hem iniciat una
publicació de fitxes d'arbres d'interès, fonamentalment de les nostres
comarques, bàsicament entre el Maestrat i el Montsant, però que també podrem
incloure exemplars de la resta de les terres catalanes, valencianes i balears
o, excepcionalment, exemplars que hem conegut per fora de casa nostra i que
considerem extraordinaris. Ens mouen diverses motivacions: per una part donar a
conèixer aquests exemplars monumentals que han aconseguit arribar als nostres
dies i que aquest coneixement face possible el seu respecte i, per tant, la
seua supervivència.
El títol d'arbres d'interès no ha estat massa
aconseguit, perquè dona a entendre que els que no tenen fitxa no tenen cap
interès, potser hauria estat millor anomenar-lo d'interès especial.
Amb la publicació de
les fotos i mesures es pretén fer un seguiment de la seva evolució. De fet, la
idea, en part, va sorgir comprovant les mesures que havíem anotat, o
fotografiat, feia 40 ó 50 anys, ens permetien vore com havien canviat, i vam
pensar publicar-ho per a que aquest seguiment es continue.
Carrasca del Rivet |
Per altra part, els
arbres, com a éssers vius que són, i tot i que normalment tenen una vida prou
més llarga que la nostra, també acaben morint i, per això, inclourem exemplars
que han mort de vellesa, o per accidents, però que van ser importants per algun
motiu: com és el cas de la Carrasca del Rivet a Benassal, o el Faig de les
Faixes Tancades a Roquetes, o l'Aube de la plaça de l'Aube a Amposta.
A continuació
donarem alguns criteris que, de moment, hem establert per a començar a fer el
seguiment:
Numeració
Cada exemplar del
catàleg constarà d'un primer número que serà el número d'arbre d'interès
catalogat i, com es natural, començarà pel número 1 i anirà seguint
consecutivament. Aquest ordre és purament d'ordre de publicació.
A continuació del
número anterior figurarà un punt, seguit d'un altre número. Aquest número és el
que correspon a l'espècie d'arbre que li dona la "Flora Manual dels Països
Catalans" d'Oriol de Bolòs, Josep Vigo, Ramon M. Masalles, Josep M. Ninot
(3ª edició). Barcelona, 2005. Així, p.e., els roures de fulla menuda portaran
el número 1304; els teixos el 79; ...
A continuació del
número anterior figurarà un punt, seguit d'un altre número. Aquest número és el
número d'ordre de l'espècie que s'ha publicat.
Exemple: l'arbre
d'interès que porte el número 6.1304.3 voldrà dir que és el sisè arbre
publicat, que és un roure de fulla menuda i que és el tercer roure de fulla
menuda que es publica.
Nom
El nom popular amb
que es coneix, i si no li coneixem nom popular li posarem un que sigue prou
definidor pel lloc on està, o alguna altra característica.
Nom científic
Seguirem el criteri
de l'o.c. per a la numeració específica.
Situació
Es dona en base a
referències UTM (ETRS 89), tot i això, les primeres fitxes es van donar amb les
coordenades geogràfiques del Google Earth.
UTM
Es donarà el reticle
UTM de 10 x 10 km.
Terme Municipal (comarca)
En el cas d'arbres
situats fora de casa nostra es donaran referències més generals (regió o país).
Altitud
En metres sobre el
nivell de la mar.
Descripció
edat: si es
considera un exemplar mort, vell, adult o jove.
aspecte: si
l'exemplar està mort, malament, poc be, regular o presenta un bon aspecte.
Mides
perímetre de la
base:
perímetre a 1,30 m:
alcària:
diàmetre de la
capçada:
biomassa:
A continuació de la
mesura es posarà entre parèntesi la data en que s'ha efectuat, i es podran
posar diferents mides en funció de les dades disponibles i que es podran anar
actualitzant. Per a les mesures, seguirem les normes establertes a la pàgina
web de la Generalitat de Catalunya sobre els arbres monumentals.
Moltes vegades les
mesures no seran completes, però, com a mínim s'intentarà mesurar el perímetre
del tronc a 1,30 m i posar alguna foto datada.
Accés
Es donaran algunes
indicacions elementals per accedir a l'arbre descrit a la fitxa. Cal tenir
present que amb les dades donades de localització del UTM també es pot vore
aquest accés.
Dades d'interès
Es posaran dades que
puguen donar informació sobre l'exemplar, o el lloc on està situat.
Oliveres mil·lenàries d'Ulldecona © Santi Martorell |
Rafel Balada
Comentaris