Excursió als Montsagres d'Orta

El passat diumenge 20 de maig vam fer una sortida ben prop de casa per a gaudir d'una fantàstica excursió pels Ports. Vam visitar els Montsagres d'Orta pel Pujador d'En Valero i baixada pel Pas de Mala Dona.


A la muntanya no hi ha un temps millor o pitjor, per xalar la pràctica de la nostra afició, però la primavera és un dels temps en que la Naturalesa es mostra més cridanera. 

© Annet

Avui hem sortit d'Amposta i Tortosa, una colla d'amics per fer els Montsagres. La excursió la farem des d'Orta de Sant Joan, i la iniciarem amb una bona pujada, la que hem fet pel Pujador d'En Valero. Una mostra dels camins, i caminets, que altres temps connectaven els racons més feréstecs del Port.


La colla d'avui està formada per Annet, Montse, Paco, Xavi, Ximo i Antoni. Un bon equip. Cap pressa per fer la sortida, el ritme el marcarem entre tots.



A mesura que anem guanyant alçada, el premi el tenim amb el millorament de les vistes.




Ens hem trobat, al pujar, una vella sabina estimbada al mig del camí, entre tots hem deixat el sender suficientment lliure per practicable el pas.




L'humor que no manque, diferents numerets de circ avalen el gran potencial que tenim, en aquest cas és Xavi qui ens demostra les seues habilitats.


Paco, que feia una estona que no estava per somriures excessius, ara es refà, i xala de les actuacions circenses.


Com aquell que no vol, hem superat la pujada i assolim els Montsagres. Al Fons, el Tossal d'Engrilló.


Cal refer les forces gastades: hora d'esmorzar.


I ens deixem portar per les molt bones vistes que tenim, com aquestes...


Cap pressa, hi ha qui fa una petita migdiada i tot!



En acabat seguirem camí i passarem per la font dels Montsagres d'Orta. Xavi aprofita per reomplir cantimplores.


"Que l'arbre no et tape....


..el bosc"


Petit refugi de pastors en pedra seca.



Fem cap al Coll dels Atans.




I en començar a davallar per trobar-nos amb el Coll de la Gilaberta, comencem a veure paisatges diferents.



Una pausa per posar-nos els impermeables.




Passarem pel pouet del Mas de Lloà, després pel mateix Mas.




L'objectiu ara és baixar pel Pas de la Mala Dona. La baixada avui s'ha de fer amb més cura que mai, la pluja ha amerat la roca i rellisca.




De nou vistes impagables.




Continuem baixant, i al mateix temps tancant el nostre cercle d'avui.




Darrer cop d'ull a les nostres amigues.





De cop, la pluja s'intensifica de valent i decidim a Roques Cambretes dinar. Fem temps per veure si s'atura la pluja, no serà així. Una estona després d'acabar el dinar decidim baixar igualment. A un bar d'Orta farem la cloenda, brindant per una propera sortida. Fins aviat.





Les fotos son d'Annet, Xavi i meues.


Antoni Fuster




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La guineu al nostre territori

Els teixons del nostre territori

Seguint les rastres de la guineu...